La incultura, sempre la incultura

A principi d'any durant la grabació del programa "El Conciertazo" (dissabte a les 12h. per la segona cadena espanyola) hi va haver un petit incident. En aquest programa, dirigit a un públic infantil, fan pujar a l'escenari als nens i nenes per a representar diverses escenes relatives a la música que s'interpreta en directe. Es un bon programa que intenta arrencar als infants de las garres de la pleiseison i apropar-los a la música clàssica. El fet es que va pujar un grup de nens amb el seu mestre i el pobre home, davant no se quina pregunta de Fernando Argenta (el director i presentador del programa), no se li acut res més que dir que no sap qui era Napoleó. Li insisteix el presentador i acava dient el mestre que ni li sona, que res de res. Davant la sorpresa del programa van decidir tallar aquell troç (s'emet en diferit) i no presentar davant espanya a aquell professor incult.
Jo no sé si a massa gent, en cas d'haver emès el "petit incident", li hagués estranyat que un professor no tingui idea, ni remota, de qui va ser Napoleó, perque ben pensat, de que nassos serveix saber res de Napoleó? Ni sent professor.
Fa un temps, en un d'aquest programes de la televisió amb qüestions sobre "cultura general" del qual ja no recordo el nom, li pregunten a una concursant la capital d'Albània. Recordo molt bé que el presentador va fer un comentari més o menys d'aquest tipus: "esta pregunta será fácil para usted porque es profesora de instituto". La professora de secundària respon que no la sap i al·lega: "es que yo soy de ciencias".
Des d'aquell moment vaig començar a fixar-me en aquests concursos amb la intenció de recopilar anècdotes com aquella. Treball perdut col·leccionar grans de sorra. Cada setmana m'hi trobava un parell. Vaig meditar que una persona que es pren el treball d'apuntar-se a un espectacle televisiu d'aquests, en que hom se suposa que hi concursa per que atresora una certa "cultura general" per sobre de la mitja, deu veure's a si mateix com el "llest" del seu petit mon d'amics i familiars. I més encara, aquest cercle d'amics i familiars el consideren el "llest" del grup. Per aixó acava a la tele. Es molt llest i sap moltes coses.
Es a dir, que la petita enquesta fallida, a més a més, era sobre un grup de "llestos". La mostra deu ser la crema de la crema del barri, l'escola, la oficina, etc... I ho més trist es que tants i tants incults no tenen mandra en mostrar-se obertament com a tals. No és que no hi hagi vergonya per la incultura es que hi ha orgull.
Així es el mon avui dia. La gent no te ni patatera idea de res que no necessiti per a sobreviure. Els coneixements innecesaris no formen part ja de la vida competitiva. El nivell general de la població, comparat amb una vintena d'anys enrera, a caigut dramàticament. Som un ramat de persones, per tant.